Com a cabres 3w5b3p

Fins ací arriba Com a cabres. Ha sigut un plaer treballar amb totes vosaltres.

En aquest episodi de Com a Cabres, ens preguntem: què és el colonialisme energètic i com afecta les comunitats rurals? Grans multinacionals controlen els megaprojectes energètics, però són realment beneficiosos per al territori? Quin impacte tenen en la sobirania energètica, la despoblació i el medi ambient? És necessari generar tanta energia o estem alimentant una societat de consum insostenible? També abordem la falta de transparència i la burorepressió que pateixen les comunitats locals. Finalment, reflexionem sobre quins models energètics podrien ser justos i sostenibles. Ho fem de la mà de Núria Salvador, geògrafa i especialista en la qüestió.

El darrer episodi de Com a Cabres és un crossover amb Gent Ràndom! En ell parlem del vertigen com a concepte polièdric des de les múltiples perspectives en què ens situem. Por a les altures? Por als canvis? Sensació abans de començar un viatge a peu? Què és per a tu el vertigen?

En el sisé episodi de la segona temporada entrevistem Maria Dolz, bombera de l’Ajuntament de València des del 2019. Amb ella reflexionem sobre en quin moment triem què volem fer i com la manca de referents femenins en les les professions masculinitzades afecta les decisions que prenem. Analitzem les actuals proves d’accés al cos bomberil, de poca aplicabilitat, i una proposta que s’està desenvolupant a la Facultat de Ciènices de l'Activitat Física i l'Esport de la Universitat de València. Parlem sobre la feina de bombera i què fer en cas d’emergències. I sobre la necessitat de trobar un terme inclusiu per al camió de bomb…

En el cinqué episodi de la segona temporada compartim una estona amb la pensadora Olga Blázquez. Reflexionem els conceptes sexe i gènere i de quina manera travessen els esports, concretament, la muntanya. Desgranem com la càrrega mental i les dinàmiques de grup es transformen segons amb qui ens relacionem i com es reflecteixen en entorns no mixtes. Com es viu l’experiència als peus de la muntanya? Parlem de les parelles de guies de muntanya. I de com d’important és el consentiment en la cordada. Una conversa que promet obrir nous camins de reflexió envers les responsabilitats, les vulnerabilitats i els límits per a generar espais segurs en què les autocures hi tinguen cabuda.

De vegades ens sentim (Des)ubicades, però la consciència de la ubicació es pot desenvolupar?, són les creences socials un límit per al seu desenvolupament? En l’episodi 2x04 de Com a cabres reflexionem sobre el caràcter subjectiu dels mapes i com aquests poden reflectir la visió cultural de qui els crea. Parlarem de com l’arribada d’aplicacions digitals ha impactat en la manera en què llegim mapes. Ens qüestionem sobre la relació entre el poder i la interpretació del territori a través dels mapes, i com d’important és cartografiar un territori des del territori. De quina manera la literatura ha usat mapes per a crear mons inventats, fantàstics. Ens contesten Pau Fuster i Óscar Arnau, topògrafs de l'editorial Tossal Cartografies.

Invisibilitzades, però no invisibles. En el darrer episodi del 2023, reflexionem sobre la importància de compartir les experiències viscudes com una oportunitat per a cuidar-nos com a societat. Ens plantejem de quina manera podem crear espais més inclusius i equitatius que reconeguen i valoren les contribucions de les dones en àmbits com l'escalada o l'alpinisme. És fonamental que les experiències siguen compartides i reconegudes, ja que aquesta visibilitat no només dona veu a les vivències personals, sinó que també pot ser un mitjà per a la cura col·lectiva i la prevenció de la invisibilització i la violència contra les dones.

La velocitat (alhora que el capitalisme) s’ha instaurat en les nostres vides de forma omnipresent i això vol dir que també ho ha fet en la muntanya. Els trails de muntanya són, de fet, una activitat que encarna la màxima de la velocitat per la velocitat, en què el cronòmetre ens fa consumir el recorregut sense adonar-nos-en. Tot plegat, inserit en una societat cada vegada més individualista. En aquest programa reflexionem sobre això i moltes coses més amb Pablo Batalla Cueto, autor de La virtud en la montaña. Vindicación de un alpinismo lento, ilustrado y anticapitalista.

De qui és la roca? La propietat d’aquesta pot condicionar que es puga equipar una via o un sector? Quins són els límits a l’hora d’equipar? I quan parlem de límits, parlem de la llei, però també de l’ètica i de la convivència amb el medi ambient. S’està sobreestigmatitzant el col·lectiu d’escaladores? En el primer episodi en directe de Com a cabres ens plantegem aquestes preguntes i moltes més en relació a l’equipament de vies i la propietat de la natura. Vos convidem a respondre la preguna de “qui paga… mana?”

L’embaràs és una etapa sexual dels cossos, que es pot viure o no. En aquest episodi parlem dels cossos embarassats que escalen, dels prejudicis cap als cossos embarassats, de la forma d’entrenar, de la gestió de l’escalada esportiva i les companyes d’escalada, de la gestió de la por i del risc, del sistema sanitari, del postpart i de l’opció de no escalar. Tot plegat, amb l’escaladora Azahara Montés Macías.

En aquest episodi parlem d’escalada, d’entrenament, d’aprendre a dir suficient, del descans com a part de l’entrenament i de les lesions. També conversem sobre les Olimpíades i sobre com aquestes han suposat, d'una banda, la visibilització de l’escalada i de les escaladores, i, d'altra, la sexualització i infrarepresentació d’aquestes. De la mà de Noelia García González, escaladora i entrenadora d’escalada. La podeu seguir a @noelia_gg_trainer

Vivim en una societat gordòfoba. Estructuralment gordòfoba. La gordofòbia ho travessa tot i, per tant, també el roco i la roca. De la violència que reben les persones grosses pel fet de ser-ho; de la concepció del cos gros com un cos en trànsit, que no pot ser definitiu, sinó que ha de desitjar esdevindre una altra cosa; dels prejudicis relacionats amb els cossos grossos; de la mancança de referents, de tot això i algunes coses més, en parlem amb Ainhoa García Aragüés.

La menstruació mola o és un maldecap? T’empodera o prefereixes no parlar-ne? Cada persona la viu d’una manera segons les seues creences, aprenentatges i reaprenentatges, i circumstàncies. Ací en parlem amb Mar Sempere, i ho fem des de la perspectiva de les expedicions en alta muntanya, però tenint en compte que aquestes no deixen de ser un espill del que a al nivell del mar. I si trenquem amb la creença que un cos menstruant lliure i empoderat ha de ser dolorós?

En la societat de la immediatesa, l'acumulació és sinònim d'èxit. Què aria si férem la volta a una creença que ens limita com a persones? De quina manera el capitalisme ens aparta de crear espais col·lectius que ens empoderen? Per què mai ningú ens ha ensenyat a conviure amb la frustració? L'alta muntanya i la vida a debat, amb Rosa Real.

Què és 'ser' escaladora? És un error idealitzar la muntanya com un espai salvatge i lliure? L’escalada suposa un “trencament amb els cànons clàssics de feminitat”? Mansplaining a la muntanya? Com podem crear-hi un espai soror? Hi reflexionem amb Maria Francisca Mas Riera, autora del projecte Escalantes. Escalada desde el feminismo, narrativa y experiencia

_Com a cabres_ és un pòdcast feminista i autogestionat en què la muntanya és l'eix vertebrador de les preocupacions i satisfaccions que ens ocupen. Des d'una perpectiva de gènere volem reivindicar-nos davant d'un sistema patriarcal, feixista i neoliberal que ens oprimeix. un espai segur on revisar(-nos) i qüestionar(-nos) les contradiccions que ens habiten des de les autocures. Que per què? Perquè volem, perquè ens dona la gana, perquè ens agrada l'aventura i perquè estem vives.