La Comuna 6av3x

La indústria tèxtil és una de les més contaminants del planeta. Segons diversos estudis, en els últims cinc anys hem duplicat el nostre consum de roba. Cada any es fabriquen 100.000 milions de peces de roba a nivell mundial, i es preveu que aquesta xifra augmenti encara més en els pròxims deu anys, amb un creixement del consum estimat en un 63%. Malgrat aquest augment de la producció i el consum, el reciclatge dels residus generats pel sector tèxtil és molt baix. A l'Estat espanyol es generen més d’un milió de tones de residus tèxtils cada any, mentre que a Catalunya aquesta xifra arriba a les 200.000 tones. Als Estats Units, el volum de residus tèxtils supera els 15 milions de tones anuals. Tot i aquestes grans quantitats de residus, tant a Espanya com a Catalunya només es recicla el 8% dels tèxtils. En canvi, països com Suècia o Alemanya reciclen més del 50% dels seus residus tèxtils. Perquè ens fem una idea, la producció tèxtil mundial genera més gasos d'efecte hivernacle que tota la suma dels vols internacionals i el comerç marítim. A més, durant l'ús de la roba (rentat, eixugat, planxat, etc.) es generen addicionalment 120 milions de tones de CO2 equivalent cada any. Aquest model de "usar i llençar" és la causa principal dels impactes ambientals que genera la indústria tèxtil. I de moment, només estem entrant en termes d’impacte ambiental, perquè encara quedaria una altra caixa per obrir: la de l’explotació laboral i infantil que malauradament va lligada a moltes de les grans marques de la indústria tèxtil.

La indústria tèxtil és una de les més contaminants del planeta. Segons diversos estudis, en els últims cinc anys hem duplicat el nostre consum de roba. Cada any es fabriquen 100.000 milions de peces de roba a nivell mundial, i es preveu que aquesta xifra augmenti encara més en els pròxims deu anys, amb un creixement del consum estimat en un 63%. Malgrat aquest augment de la producció i el consum, el reciclatge dels residus generats pel sector tèxtil és molt baix. A l'Estat espanyol es generen més d’un milió de tones de residus tèxtils cada any, mentre que a Catalunya aquesta xifra arriba a les 200.000 tones. Als Estats Units, el volum de residus tèxtils supera els 15 milions de tones anuals. Tot i aquestes grans quantitats de residus, tant a Espanya com a Catalunya només es recicla el 8% dels tèxtils. En canvi, països com Suècia o Alemanya reciclen més del 50% dels seus residus tèxtils. Perquè ens fem una idea, la producció tèxtil mundial genera més gasos d'efecte hivernacle que tota la suma dels vols internacionals i el comerç marítim. A més, durant l'ús de la roba (rentat, assecat, planxat, etc.) es generen addicionalment 120 milions de tones de CO2 equivalent cada any. Aquest model de "usar i llençar" és la causa principal dels impactes ambientals que genera la indústria tèxtil. I de moment, només estem entrant en termes d’impacte ambiental, perquè encara quedaria una altra caixa per obrir: la de l’explotació laboral i infantil que malauradament va lligada a moltes de les grans marques de la indústria tèxtil.

Els valencians i valencianes estan ant un dels moments més complicats de la seva història. L’afectació de la DANA ha fet que molts veïns i veïnes s’hagin desbordats pels danys i les necessitats urgents que es van presentar. El que ha estat evident, és que la resposta institucional ha estat insuficient o inexistent en molts casos, i ha estat la pròpia ciutadania qui ha pres la iniciativa. La de València, i la de fora de València. Grups de persones es van organitzar ràpidament per donar , des d’oferir allotjament fins a ajudar en tasques de neteja i distribució d'aliments. Centenars de voluntaris i voluntàries s’han desplaçat els darrers dies fins als pobles afectats, amb l’objectiu d’ajudar en tot el que fos necessari. La frase de “sols el poble salva el poble” ha estat el gran titular d’aquests dies, una frase que diu molt de la gent, però que hem de vigilar que no es converteixi en un lema romàntic, com el “tot anirà bé” de la pandèmia, que acabi diluint l’exigència de responsabilitats. El que està clar és que l’autoorganització és moltes vegades, la resposta a la falta de reacció istrativa. El coneixement i proximitat dels que estem abaix molts cops permet donar una resposta més encertada, més eficient. En els darrers anys han augmentat les iniciatives d’autogestió, ampliant els àmbits i l’espectre social i cultural sobre el qual incideixen. Això inevitablement obre un debat complex en torn al què entenem com a públic i quin és el paper de l’istració. La crisi del 2009, el 15M, la pandèmia o València. L’autoorganització, l’autogestió i les xarxes d’ajuda mútua han esdevingut les eines, que han contribuït de forma significativa, en el sosteniment de la vida digna del conjunt de les persones. Però llavors, on queda allò públic? Cal redefinir el sistema per poder donar una resposta real i efectiva?

L'article 47 de la Constitució espanyola declara que tots els espanyols tenen dret a gaudir d'un habitatge digne i adequat i atribueix als poders públics la obligació de promoure les condicions necessàries i establir les normes pertinents per fer efectiu aquest dret. En la mateixa línia trobem l’article 26 de l’Estatut de Catalunya. Però la realitat és que la dificultat per accedir a un habitatge en condicions, és avui dia una de les grans malalties de la nostra societat. Davant d’aquesta situació, ha estat necessari per a les persones investigar i valorar altres models a l’hora d’accedir a una vivenda, i la possibilitat d’un habitatge cooperatiu ha anat guanyant terreny en els darrers anys. Sostre Cívic va néixer l’any 2004, sent pionera al país en el foment de l’habitatge cooperatiu, un model que fins aleshores era pràcticament desconegut a Catalunya. Actualment, son més 1500 persones sòcies, amb 28 projectes (13 ja en convivència i 15 en desenvolupament) i 180 habitatges en ús, entre ells Cardedeu, un municipi amb més de 300 habitatges buits i en el que és pràcticament impossible aconseguir un pis de lloguer. Cal Paler nou va fer les seves primeres es l’any 2018 amb la intenció de convertir-se properament habitatge cooperatiu amb cessió d’ús en els propers anys.

La Comunalitat de Cardedeu és una comunalitat jove, acabada d’estrenar. Una comunalitat que tot just dona les seves primeres es i que tot i les bones intencions i hores de feina, durant els propers mesos viurà els seus primers encerts i segurament els primers errors. Per això és tan important, com per a qualsevol novell, emmirallar-nos en aquells i aquelles que tenen més rodatge, i que ja han viscut abans que nosaltres aquesta experiència. Per això avui des de La Comuna, ens hem desplaçat fins a Vic per poder conèixer els companys i companyes de la Comunalitat de Vic. Volem saber quines iniciatives han pres, quines accions han funcionat millor i, per què no, les que han estat un desgast que no ha acabat de funcionar. Volem saber la valoració que en fan els seus membres d’un projecte que ja porta dos anys funcionants, i saber també quin és el seu escenari a futur. Així que avui sortim de Cardedeu i ens anem d’excursió. Des dels estudis d’El9Ràdio de Vic, us parla la Maria López i això és La Comuna.

Avui comptem a la taula de La Comuna amb l’Álvaro Porro. Ell és activista en diverses àrees com ara el consum sostenible, l'economia social i els processos de participació. Va coordinar el projecte de recerca Consum i Canvi Global 2020-2050 de la Fundació de la Universitat Complutense de Madrid i va fundar la revista OPCIONS, especialitzada en el consum i estils de vida transformadores. Actualment és director de l’àrea d’economia social i cooperatives de Barcelona Activa.

I des de la Comuna hem volgut dedicar aquest primer programa a un dels temes que ha estat clau aquest any 2024, però que per desgràcia sembla que cada cop ho serà més. Una part important del país pateix una greu sequera. Les reserves dels embassaments han disminuït de manera important al llarg de l’última dècada. Problemes que probablement s’agreujaran els propers anys degut al canvi climàtic. A Catalunya s’estima que al 2050 hi haurà una reducció de més del 20% de la disponibilitat d'aigua als municipis del litoral com Cardedeu. Com afecta això a la provisió i abastament d’aigua? En què afecta el tipus de gestió que se’n fa de l’aigua? Quines diferències hi ha si la gestió es fa de manera privada o es municipalitza? L’any 2026 finalitza a Cardedeu el contracte actual amb l’empresa gestora de l’aigua després de 50 anys, quin tipus de gestió voldrem a partir d’ara?