De la política a lo polític 11x6u

En aquest curs volem qüestionar tot allò que anomenem tradicionalment “la política”: des de pràctiques i usos com les eleccions i els debats parlamentaris fins als mateixos principis “naturals” que legitimen la seva autoritat. Una anàlisi crítica d’aquestes institucions fa palès que, fora dels seus murs, existeixen altres maneres d’estar junts, de pensar-nos, de dir allò que necessitem i volem: és el que anomenarem “lo polític”. Lo polític neix del qüestionament de les jerarquies ades i presents (el llinatge, la raça, el poder econòmic), alhora que reivindica noves formes d’organitzar la nostra vida en comú a partir del nostre compromís amb el món. De la biopolítica al populisme, ant per la inoperància, la performativitat o la deconstrucció, les categories proposades per pensadors com Foucault, Agamben, Rancière, Derrida, Laclau o Mouffe ens serviran per articular l’oposició entre “la política” i “lo polític”, contextualitzant-la tant en el at com en el present.

En este curso queremos cuestionar todo aquello que llamamos tradicionalmente “la política”: desde prácticas y usos como las elecciones y los debates parlamentarios hasta los mismos principios “naturales” que legitiman su autoridad. Un análisis crítico de estas instituciones hace patente que, fuera de sus muros, existen otras maneras de estar juntos, de pensarnos, de decir lo que necesitamos y queremos: es lo que llamaremos “lo político”. Lo político nace del cuestionamiento de las jerarquías pasadas y presentes (el linaje, la raza, el poder económico), a la vez que reivindica nuevas formas de organizar nuestra vida en común a partir de nuestro compromiso con el mundo. De la biopolítica al populismo, pasando por la inoperancia, la performatividad o la deconstrucción, las categorías propuestas por pensadores como Foucault, Agamben, Rancière, Derrida, Laclau o Mouffe nos serviran para articular la oposición entre “la política” y “lo político”, contextualizándola tanto en el pasado como en el presente.

En aquest curs volem qüestionar tot allò que anomenem tradicionalment “la política”: des de pràctiques i usos com les eleccions i els debats parlamentaris fins als mateixos principis “naturals” que legitimen la seva autoritat. Una anàlisi crítica d’aquestes institucions fa palès que, fora dels seus murs, existeixen altres maneres d’estar junts, de pensar-nos, de dir allò que necessitem i volem: és el que anomenarem “lo polític”. Lo polític neix del qüestionament de les jerarquies ades i presents (el llinatge, la raça, el poder econòmic), alhora que reivindica noves formes d’organitzar la nostra vida en comú a partir del nostre compromís amb el món. De la biopolítica al populisme, ant per la inoperància, la performativitat o la deconstrucció, les categories proposades per pensadors com Foucault, Agamben, Rancière, Derrida, Laclau o Mouffe ens serviran per articular l’oposició entre “la política” i “lo polític”, contextualitzant-la tant en el at com en el present.

En aquest curs volem qüestionar tot allò que anomenem tradicionalment “la política”: des de pràctiques i usos com les eleccions i els debats parlamentaris fins als mateixos principis “naturals” que legitimen la seva autoritat. Una anàlisi crítica d’aquestes institucions fa palès que, fora dels seus murs, existeixen altres maneres d’estar junts, de pensar-nos, de dir allò que necessitem i volem: és el que anomenarem “lo polític”. Lo polític neix del qüestionament de les jerarquies ades i presents (el llinatge, la raça, el poder econòmic), alhora que reivindica noves formes d’organitzar la nostra vida en comú a partir del nostre compromís amb el món. De la biopolítica al populisme, ant per la inoperància, la performativitat o la deconstrucció, les categories proposades per pensadors com Foucault, Agamben, Rancière, Derrida, Laclau o Mouffe ens serviran per articular l’oposició entre “la política” i “lo polític”, contextualitzant-la tant en el at com en el present.

En este curso queremos cuestionar todo aquello que llamamos tradicionalmente “la política”: desde prácticas y usos como las elecciones y los debates parlamentarios hasta los mismos principios “naturales” que legitiman su autoridad. Un análisis crítico de estas instituciones hace patente que, fuera de sus muros, existen otras maneras de estar juntos, de pensarnos, de decir lo que necesitamos y queremos: es lo que llamaremos “lo político”. Lo político nace del cuestionamiento de las jerarquías pasadas y presentes (el linaje, la raza, el poder económico), a la vez que reivindica nuevas formas de organizar nuestra vida en común a partir de nuestro compromiso con el mundo. De la biopolítica al populismo, pasando por la inoperancia, la performatividad o la deconstrucción, las categorías propuestas por pensadores como Foucault, Agamben, Rancière, Derrida, Laclau o Mouffe nos serviran para articular la oposición entre “la política” y “lo político”, contextualizándola tanto en el pasado como en el presente.

En aquest curs volem qüestionar tot allò que anomenem tradicionalment “la política”: des de pràctiques i usos com les eleccions i els debats parlamentaris fins als mateixos principis “naturals” que legitimen la seva autoritat. Una anàlisi crítica d’aquestes institucions fa palès que, fora dels seus murs, existeixen altres maneres d’estar junts, de pensar-nos, de dir allò que necessitem i volem: és el que anomenarem “lo polític”. Lo polític neix del qüestionament de les jerarquies ades i presents (el llinatge, la raça, el poder econòmic), alhora que reivindica noves formes d’organitzar la nostra vida en comú a partir del nostre compromís amb el món. De la biopolítica al populisme, ant per la inoperància, la performativitat o la deconstrucció, les categories proposades per pensadors com Foucault, Agamben, Rancière, Derrida, Laclau o Mouffe ens serviran per articular l’oposició entre “la política” i “lo polític”, contextualitzant-la tant en el at com en el present.

En aquest curs volem qüestionar tot allò que anomenem tradicionalment “la política”: des de pràctiques i usos com les eleccions i els debats parlamentaris fins als mateixos principis “naturals” que legitimen la seva autoritat. Una anàlisi crítica d’aquestes institucions fa palès que, fora dels seus murs, existeixen altres maneres d’estar junts, de pensar-nos, de dir allò que necessitem i volem: és el que anomenarem “lo polític”. Lo polític neix del qüestionament de les jerarquies ades i presents (el llinatge, la raça, el poder econòmic), alhora que reivindica noves formes d’organitzar la nostra vida en comú a partir del nostre compromís amb el món. De la biopolítica al populisme, ant per la inoperància, la performativitat o la deconstrucció, les categories proposades per pensadors com Foucault, Agamben, Rancière, Derrida, Laclau o Mouffe ens serviran per articular l’oposició entre “la política” i “lo polític”, contextualitzant-la tant en el at com en el present.