Els homes clàssics 3x1z4y

La influència d'Erik Satie va anar molt més enllà de França, ja que algunes de les seves obres han estat determinants per a compositors tan llunyans a ell com John Cage i Philip Glass. No et perdis aquest capítol amb les influències de Satie en compositors del segle XX.

En aquest capítol, ens fixarem en com Satie i les seves idees, que molts consideraven totalment boges, van ser la inspiració dels compositors sos que volien proposar un llenguatge nou per lluitar contra el wagnerisme.

En aquest capítol, els Homes Clàssics fan un repàs de les composicions més importants de l'excèntric catàleg d'Erik Satie.

Erik Satie rebutjava la música de Richard Wagner i això el va portar a compondre allunyant-se de la grandiositat wagneriana per crear obres amb molt pocs recursos. Però com crea aquesta estètica tan associada a l'impressionisme francès? Els Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran, ho analitzen.

Aquesta setmana la dediquem a un compositor inclassificable, el francès Erik Satie. Ell mateix s'anomenava "fonometrògraf", i algunes de les seves composicions són autèntiques icones de la música sa. Però qui va ser realment Erik Satie? Els Homes Clàssics, Albert Galceran i Pedro Pardo, t'ho expliquen al llarg d'aquesta setmana.

Una setmana dedicada íntegrament al pare de la música clàssica txeca, Bedrich Smetana, que ara pots escoltar resumida.

Smetana va morir completament sord, però també fent un gir molt més íntim en les seves composicions, obres que en aquest capítol serveixen d'inspiració per a Pedro Pardo i Albert Galceran, els Homes Clàssics.

Smetana va seguir l'estel creatiu de Wagner i Liszt en el sentit de la llibertat creativa que van abanderar els membres de la Nova Escola Alemanya; però aquesta llibertat la va posar al servei de la identitat txeca i va crear obres com l'òpera "La núvia venuda".

"Má vlast" (La meva pàtria), és la composició més cèlebre de Smetana. La va anar creant de manera progressiva, entre els anys 1874 i 1879, i hi trobem la influència de compositors com Franz Liszt o Richard Wagner. En aquest capítol, els Homes Clàssics, Albert Galceran i Pedro Pardo, us ho volen demostrar.

A causa dels anys en què Smetana va haver d'exiliar-se del seu país, el seu sentiment nacionalista es va veure accentuat, i això va quedar palès en la seva obra, que, progressivament, cada cop era més nacionalista. Els Homes Clàssics t'expliquen l'evolució en l'estètica musical de Smetana.

Aquesta setmana "Els homes clàssics" us proposen descobrir la vida i les obres del compositor Bedrich Smetana, per això ens traslladarem fins a la República Txeca per endinsar-nos en el meravellós univers d'un músic que va créixer parlant alemany, però que va voler aprendre el txec quan ja era adult per poder reivindicar-lo i utilitzar-lo en les seves obres.

Tota una setmana dedicada a les obres de Txaikovski, més enllà de les seves simfonies, resumida en gairebé una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Txaikovski no va ser aliè a les noves tendències musicals del segle XIX i també va compondre poemes simfònics. Els coneixerem, juntament amb algunes suites orquestrals, amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

A Txaikovski no li va importar compondre grans obres orquestrals fetes expressament per a ocasions especials, tot i saber que només s'interpretarien una vegada. Tot i això, aquestes obres porten el segell de qualitat del compositor rus i les coneixerem amb "Els homes clàssics".

A banda dels coneguts concerts per a piano o el de violí, Txaikovski va compondre moltes obres concertants, incloent-hi fins i tot el violoncel. "Els homes clàssics" ens les acosten.

Com la majoria dels compositors romàntics, Txaikovski va voler triomfar dins del món de l'òpera. Ho va aconseguir? Ho sabrem amb "Els homes clàssics", Pedro Pardo i Albert Galceran.

Aquesta setmana Txaikovski hauria fet 185 anys i "Els homes clàssics" ho celebren reant algunes de les seves obres més interessants més enllà de les simfonies. Comencem amb els famosíssims ballets, d'una inspiració inigualable, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Mozart, Liszt, Verdi o Puccini van eclipsar altres grans compositors de la seva generació. "Els homes clàssics" n'han parlat al llarg de la setmana i ara t'ho resumeixen en poc més de 50 minuts de ràdio.

El compositor Franco Alfano va fer-se cèlebre per haver compost el final de l'òpera "Turandot", que Puccini va deixar inacabat a causa de la seva mort inesperada. Aquesta setmana ens fixem en l'obra de Boito, que ha quedat eclipsada per l'ombra de Puccini.

Giuseppe Verdi va ser el compositor italià més important de la seva generació, i això va fer que eclipsés altres grans compositors, com el mateix Arrigo Boito. La música de Boito té molta influència de Wagner i això no va agradar gaire als seus compatriotes, i per això va dedicar bona part de la seva carrera a escriure llibrets d'òpera per a compositors com Verdi. En aquest capítol, "Els homes clàssics" el reivindiquen com a compositor.