Llengües a tocar 14394t

El ruandès o kinyarwanda és una de les grans llengües africanes, amb més de divuit milions de parlants a Rwanda (on és oficial), Uganda i la República Democràtica del Congo. Com totes les llengües del grup bantu, el ruandès té diversos gèneres (ni més ni menys que setze, entre singular i plural) que es marquen amb un prefix, i és molt pròxim (hi ha lingüistes que diuen que són varietats de la mateixa llengua) amb el rundi o kirundi. Firmin Dusabe Mujawabera, politòleg i professor de la Universitat de Barcelona, ens explica com és la seva llengua.

L’armeni és una llengua indoeuropea singular enclavada al Caucas, un entorn d’una gran diversitat lingüística. La història del poble armeni ha tingut episodis molt difícils, el pitjor dels quals van ser les deportacions i assassinats massius entre el 1915 i el 1923 en mans del govern turc. Avui una part molt important dels parlants d’armeni, sobretot de la varietat occidental, són a la diàspora. En parlem amb Vardush Hovsepyan, filòloga i professora de llengües.

El friülà és una llengua romànica occidental situada a la cruïlla de tres famílies: la romànica, a la qual pertany, l’eslava, amb l'eslovè, i la germànica, amb les varietats alpines de l’alemany. Això li dona una història i una actualitat sociolingüística complexa i molt interessant. Avui, però, és una de tantes llengües europees amenaçades de desaparèixer. Ens ho explica Paolo Roseano, professor de la UNED i autor, entre d’altres, d’una gramàtica de la seva llengua, el friülà.

L’indonesi és una varietat estandarditzada del malai, la llengua franca tradicional d’una regió extraordinàriament multilingüe. Després de la independència, el nou estat el va adoptar com a única llengua oficial. Algunes de les llengües que es parlen en aquest enorme arxipèlag tenen reconeixement local, però tota la política lingüística està encaminada a imposar l’indonesi. Explica coses de l’indonesi la Maria Bardagí, lingüista i investigadora de la llengua totoli, una d’entre les més de cent que es parlen a l’illa de Sulawesi.

El tàtar de Crimea és una llengua turquesa que té una història tràgica. Ara fa vuitanta anys Stalin va deportar tota la comunitat cap a l'Àsia central. Fins després de la caiguda de la Unió Soviètica no van poder tornar, i amb l'annexió de la península a Rússia, pateixen una política de russificació. Aquestes vicissituds es reflecteixen prou bé en el fet que han hagut de canviar cinc vegades d'alfabet en cent anys. Ens ho explica Miquel Cabal, professor de la Universitat de Barcelona i expert en aquesta comunitat. I ens recorda que no hem de confondre el tàtar de Crimea amb el tàtar de Tatarstan.

El lingala és una de les grans llengües de l’Àfrica, amb milions de parlants natius i milions que l’usen com a llengua franca. Forma part del subgrup bantu, i es parla en una àrea força extensa del centre del continent. Conviu amb moltes altres llengües, entre les quals el kikongo, que també és llengua familiar del nostre convidat, Saoka Kingolo (tot i que la seva llengua inicial és el lingala). El Saoka fa anys que viu a Catalunya i treballa per facilitar l’accés al català a persones que no el parlen.

El napolità és una varietat romànica parlada al sud de la península Itàlica. Va ser llengua istrativa del Regne de Nàpols entre 1442 i 1554 i té una llarga tradició literària. Avui, però, la seva posició està subordinada a l’italià estàndard i, en general, a Itàlia se l’anomena 'dialetto'. Amb tot, manté una vitalitat considerable i és coneguda sobretot per la música popular. En parlem amb Gabriella Gavagnin, professora d’Estudis Italians de la UB i originària de la ciutat de Nàpols.